La relació entre els pèptids i el cos humà:
Milers de pèptids del cos humà dominen el creixement, desenvolupament, reproducció i acció del cos humà. Poden afavorir el metabolisme cel·lular, reparar cèl·lules malaltes del cos humà i també són substàncies actives importants per a la regulació immune del cos.
Els pèptids actius redueixen l'impacte sobre el cos humà:
Després de reduir el pèptid actiu, la funció del cos experimentarà canvis importants.
Per als nens, el seu creixement i desenvolupament es frenarà o fins i tot s'aturarà; per als adults o la gent gran, la seva pròpia immunitat disminuirà, trastorns del metabolisme, trastorns endocrins i és fàcil provocar diverses malalties, com ara insomni, pèrdua de pes o edema. .
Com que el pèptid actiu també actua sobre el sistema nerviós, el cos humà es tornarà lent i lent com a resposta a la manca de pèptid actiu. Més important encara, la reducció dels pèptids actius provocarà directament l'envelliment gradual de diverses parts del cos humà i provocarà diverses malalties.
La diferència entre els pèptids propis del cos i els pèptids exògens:
En general, els petits pèptids són sintetitzats pel cos humà, i les proteïnes que mengen s'hidrolitzen enzimàticament (enzims digestius, enzims pancreàtics, pepsina, àcid gàstric, substàncies alcalines del tracte digestiu es descomponen, sintetitzen petits pèptids i finalment s'absorbeixen al cos humà mitjançant l'intestí prim) cicle).
Els pèptids exògens s'han sintetitzat fora del cos humà simulant el procés de digestió del cos humà. Després d'entrar al cos humà, no necessiten patir una degradació secundària i s'absorbeixen directament.
Per què s'absorbeix el pèptid en la seva forma completa?
Els pèptids de molècules petites tenen una pel·lícula protectora. Quan els pren el cos humà, no es veuran danyats ni degradats per enzims, pancreatina, amilasa, enzims digestius, pepsina i substàncies àcid-base del sistema digestiu. És absorbit i utilitzat pel cos humà de forma completa.
